L’Almadraba Park Hotel de Roses, de la mateixa família i la mateixa estatura que el Motel Empordà de Figueres, suma una quantitat d’atractius als quals he dedicat un llibre, però confesso la secreta predilecció pels seus esmorzars davant del mar. De vegades val la pena matinar i llevar-se a les set del matí, l’hora que aquí es produeix un espectacle únic. Salpen del port catorze embarcacions de pesca alhora i desfilen sota els balcons de primera línia de mar com una comitiva principesca, a la perfecta corba de la badia acabada de despertar pel sol naixent. Si la mar és plana o suaument arrissada, dibuixen a l’aigua uns deixants uniformes que semblen cal.ligrafiar-la. La subsistència de la pesca de proximitat és un dels privilegis mediterranis que no sempre valorem prou i que a les taules de l’Almadraba Park Hotel es desplega amb un luxe primigeni. El segon motiu per saltar del llit és l’esmorzar edènic a la terrassa panoràmica del menjador. L’esmorzar representa l’instant infantil del dia, vital, lleuger i angèlic, el balbuceig de la lucidesa solar al moment de descloure’s amb la mateixa voluptuositat que la meva gana.
La condició d’esmorzar de bufet a l’Almadraba Park Hotel no ha d’induir a engany, la cuina de la casa és molt generosa tothora. Un dels cuiners es col.loca al costat del bufet per preparar al moment la mena d’ous que li demanin. Si aquell dia ho fa el veterà Rafael Roig, hi posa un visible segell d’artesà experimentat (va entrar a la casa als disset anys i està a punt de jubilar-se).
Al desplegament del bufet hi destaca la presència de les plates d’anxoves confitades de la casa. El propietari i cuiner Jaume Subirós diu: “El dia que vaig veure un client alemany que, entre totes les possibilitats disponibles de l’esmorzar, triava unes llesquetes de pa amb tomàquet, hi col.locava delicadament el damunt uns filets d’anxova confitada de Roses i en gaudia de manera visible, em vaig dir que alguna cosa havíem fet bé”.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada