Luxemburg només és petit segons com es miri

Tothom pensa que el país europeu més pròsper és Alemanya, però les últimes estadístiques recorden que en renda per càpita Luxemburg se situa al capdavant, degut a la proporció entre riquesa disponible i volum de població. Alguns encara creuen que Luxemburg és un país d'opereta. Altres, més ben informats, el veuen com la quinta essència de l'art de prosperar a l'ombra de les potències veïnes. Allò que ningú no li discuteix és el mèrit d'haver convertit una minúscula clariana de bosc en país amb la riquesa més elevada i  relativament ben repartida. Dotze vegades més petit que Catalunya, es tracta d’un territori amb Estat. Un Estat aparentment ingràvid, però eficaç, molt eficaç. Dels 450.000 habitants, només 90.000 viuen a la capital, dintre d'un teixit territorial equilibrat i ben comunicat.
El 40 % dels habitants són estrangers, la proporció més alta del continent. Escolaritzats en llengua luxemburgesa, els col.legials aprenen l'alemany des del primer curs de primària i el francès a partir del segon. Acaben el batxillerat parlant de manera corrent els tres idiomes i sovint també l'anglès o el neerlandès, a part de la llengua materna en el cas dels immigrants, sobretot portuguesos i espanyols.
El país rep cada dia 120.000 treballadors "pendulars" procedents de les veïnes fronteres d'Alemanya, França i Bèlgica. Cal afegir-hi els 12.000 empleats (amb les seves famílies) de les institucions de la Unió Europea. Més que un problema, ho troben una força.
L'única cosa pomposa del país és el seu nom oficial, Gran Ducat de Luxemburg. Parlar de paradís fiscal, secret bancari o blanqueig de capitals seria vist avui gairebé com un insult, però correspon a la realitat històrica del proverbial coixí econòmic. El grup d'experts Tax Justice Network situa Luxemburg entre el "top 10" dels paradisos fiscals del món, encara que la Unió Europea ho negui.