Estació central de Florència, primer compàs d’una sintonia

Santa Maria Novella no només dóna nom a la famosa església que es reconeix com emblema de Florència per la policromia del marbre zebrat verd-i-blanc de la façana, les pilastres corínties i les volutes renaixentistes a cada costat. L’adjacent estació ferroviària central de la ciutat també es diu Florència-Santa Maria Novella. Va ser construïda el 1935, durant el període de l’anomenat feixisme arquitectònic mussolinià, dintre del repte modern que volia dialogar amb l’elegància històrica, cosa que l’arquitecte toscà Giovanni Michellucci va aconseguir amb mèrit admirable. És una de les estacions ferroviàries més agraciades que conec. L’església veïna amb la qual l'estació havia de compartir espai urbà ja es deia “Novella”, per distingir-se de la catedral de la ciutat, la inigualable Santa Maria dei Fiore, obra mestra de Brunelleschi. El repte de projectar al costat mateix de Santa Maria Novella una moderna estació ferroviària va ser l'encert d’un arquitecte modern.
Plantejava des del primer moment una convivència deliberada amb el monument renaixentista veí, un diàleg només concebible des d’una postura renaixentista, és a dir, de valoració del classicisme per crear-ne un de nou. Aliava el racionalisme més funcional amb materials com la pedra vista i el vidre per establir aquell diàleg.
Defensava les virtuts del localisme, de l’arrelament local, sense que això signifiqués cap visió estreta. Als seus 95 anys, manifestava Michellucci el 1998: “Vaig néixer a Pistoia entre oliveres i castanyers, entre pagesos i obrers. Això ha orientat el meu caràcter, el meu comportament, tot el que he fet. Però si algú es limita a la seva ciutat, mor amb ella. Cal abandonar-la pe retrobar la imatge ideal, la més profunda que portem, la més religiosa. Espero que a totes les meves obres s’hi senti l’olivera i s’hi reconegui la Toscana”.
A Itàlia el període de l’anomenat feixisme arquitectònic és una definició cronològica, per situar les obres construïdes durant el llarg govern mussolinià del 1922 al 1943. L’estació de Florència-Santa Maria Novella continua sent avui l’estació central de la ciutat. Cada vegada que hi arribo sento el primer compàs d’una sintonia, per alguna cosa lligada amb l’olivera i la Toscana.