Els déus dadivosos de la lectura al tabernacle de la llibreria Delamain

Una de les primeres coses que faig en arribar a París és entrar tutto tremante a la cèntrica llibreria Delamain, un ritual que activa la flama trèmula d’algunes emocions, invoca un poder sobre la imaginació i em desperta una il.lusió, un propòsit creatiu, el rejoc mental d’un afany espontani. Fa llargues dècades que ho repeteixo, amb la funesta inclinació de voler entendre les coses, trobar el sentit dels fets i explicar-me el món a través dels llibres, fins a comprovar la futilitat de l’enigma. Ingmar Bergman feia dir a un dels personatges de la seva pel.lícula Sonata de tardor: “Envellir és com escalar una gran muntanya: durant la pujada les forces disminueixen, però la mirada és més lliure, àmplia i serena”. Es tracta de la llibreria més antiga de París en actiu (inaugurada el 1708) i acaba de restaurar les impressionants prestatgeries de dos pisos en roure massís.
Es troba davant la Comédie Française i el jardí amagat de la Place Royale, a la planta baixa del gran xamfrà que ocupa l’Hotel du Louvre. Tot l’immoble va se comprat el 2013 per un fons d’inversions de Qatar, la qual cosa va fer trontollar el contracte de lloguer, salvat in extremis per la incorporació de l’establiment a l’imperi de l’editorial Gallimard.
Malgrat les dimensions reduïdes, a l’oposat dels desplegaments fastuosos i per tant altisonants d’altres grans superfícies, disposa al segon pis d’un acreditat fons de llibres antics. A la planta baixa, al costat de les novetats editorials, ofereix una secció de llibres sobre París. També és una de les últimes llibreries tradicionals parisenques que manté un cert ambient literari, per les presentacions que convoca i el públic fidel que hi acudeix.
Als seus racons i raconets hi acostumo a topar amb algun dels dadivosos déus de la plenitud lectora. L’elegància és una qualitat de l’ànima, no de la tarja de crèdit. Són dues coses disjuntes, independents l’una de l’altra.