El transport de persones i mercaderies a velocitats desconegudes gràcies als nous ferrocarrils va presidir la revolució industrial del segle XIX i va suposar un canvi d’època, igual com avui Internet. Fins aleshores la funcionalitat de la xarxa viària terrestre era inferior al temps dels romans, degut al cost de mà d’obra que hauria representat mantenir-la en bon estat de circulació. L’única carretera catalana pròpiament dita a començaments del segle XIX era la de Barcelona al Pertús, mínimament finançada per l’Estat i amb moltes dificultats de circulació per l’estat variable del ferm. La diligència de passatgers entre Barcelona i Madrid significava una setmana de viatge en el millor dels casos, que es convertiria en només vint hores de tren a partir del 1869. La de Barcelona a Figueres i Perpinyà requeria sortir de matinada, dinar a Calella, fer nit a Girona i arribar a Figueres entre les set i les vuit del matí per enllaçar amb la de Perpinyà.
En canvi la pionera línia fèrria de Barcelona a Mataró transportava el 1849 --el seu primer any complet de funcionament-- una mitjana diària de 1.179 viatgers. La possibilitat de dinar a Barcelona i sopar a Mataró va ser considerada estratosfèrica. Hi contribuïa el fet que Catalunya hagués quasi duplicat la població en poc més de setanta anys: de 90.000 habitants a 1,7 milions entre el 1787 i el 1860. L’any 1890 ja assolia els dos milions d’habitants, encara que el creixement fos desigual territorialment i afavorís sobretot els centres industrials connectats a la nova xarxa del ferrocarril.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada