Doble impacte de la simfonia “Tità” de Mahler a la Philharmonie de París

Assistir com vam fer dijous passat a la interpretació de la Simfonia núm. 1 “Tità” de Gustav Mahler a la sala ultramoderna de la Philarmonie de París representa un doble impacte. L’execució musical per part de l’orquestra de la casa, sota la direcció del jove mestre finlandès Klaus Mäkelä, va ser impecable, mesuradament titànica, amb un equilibri exigent entre les tensions i les llangors, més alguna francesilla com ara que les vuit trompes (vuit!) s’aixequessin de la seves cadires per tocar l’apoteosi de l’últim moviment. Malgrat tot es feia difícil abstreure’s de les formes espectaculars donades per l’arquitecte Jean Nouvel a l’interior de la gran sala simfònica que porta el nom de Pierre Boulez (2.400 butaques) i concentrar-se en la música. Aquest auditori és un tour de force més inclinat a exterioritzar que a interioritzar. París exerceix de capital mundial del turisme, necessita inaugurar contínuament equipaments enlluernadors per mantenir el prestigi i fer tornar els visitants amb nous motius. Obrir la Cité de la Musique al nou Parc de la Villette ja va resultar una iniciativa esclatant l’any 1997. S’hi va sumar el 2015 aquest nou auditori, centre permanent de cinc orquestres parisenques. Ofereix més de cinc-cents concerts per any, amb facilitat per adquirir les localitats al web.
Tot el barri extramurs de la Villette s’ha transformat. El 1805 hi van desviar el riu Ourcq per convertir-lo en Canal Saint-Martin i port fluvial d’entrada de mercaderies a la capital. El 1968 s’hi va traslladar l’escorxador i el mercat de bestiar dels cèntrics Halles, una decisió de curta vida. El 1982 s’hi inaugurava l’espectacular parc de lleure de 55 hectàrees, amb la Cité de la Musique, la Geode, la Cité des Sciences et de l’Industrie, el teatre Zenith, el Conservatori Superior de Música i Dansa.
Tot el barri suburbial del Canal Saint-Martin és avui un concorregut punt de confluència, encara que els amants de la música tinguem dificultats per concentra-nos en l’execució orquestral a l’interior de l’espaterrant sala Pierre Boulez, cosa que de vegades també confessem que ens passa davant la pastisseria escultòrica de l’escenari del Palau de la Música. Per cert, la mateixa Simfonia núm. 1 “Tità” de Gustav Mahler serà interpretada sota aquesta pastisseria el 27 de gener vinent per l’Orquestra Filharmònica de la Scala i el director Riccardo Chailly.