Desembarca el gegant Amazon a Figueres amb un retruny sord

No és gens habitual que a la plana de Figueres li creixin de cop, al costat dels xiprers i les oliveres, altíssimes columnes blanques de nova construcció, en dimensions descomunals que criden l’atenció visual durant la circumval·lació de la capital empordanesa per la carretera nacional, com una nova catedral que presideix el paisatge del segle XXI. Es tracta del desembarc imperial del gegant nord-americà Amazon amb el seu nou centre logístic desplegat a una parcel.la de 175.000 metres quadrats del polígon (ara en diuen “hub”) Logis Empordà, situat entre els petits municipis de Vilamalla i el Far d’Empordà (que els autòctons pronuncien “Alfà”, a seques). Serà un dels principals centres d’operacions de la multinacional, amb creació d’uns 200 llocs de treball i la vista posada cap a França, on té més dificultats administratives i sindicals per implantar-se degut a la mala fama de crear ocupació poc qualificada i estabornir el comerç de proximitat. Som un país de frontera, la qual cosa sempre ha estat un bon o un mal negoci.
L’any vinent la companyia comptarà amb quatre centres logístics a Catalunya (el Prat de Llobregat, Martorelles, Castellbisbal i aquest més gran de Figueres), un centre de distribució a Barberà del Vallès, set estacions logístiques a Rubí, Montcada i Reixac, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Tarragona i dues a Barcelona. També obrirà el mes de març el de l’altre cantó immediat de la frontera, a Ribesaltes, malgrat l’oposició de la Confederació de Comerciants de França. L’Ajuntament de Figueres, pel seu cantó, s’ha afanyat a promoure un curs de cicle formatiu de grau superior en Transports i Logística a l’institut Cendrassos.
Les dimensions de la baluerna en construcció a la plana empordanesa (la foto adjunta és una simulació de com quedarà un cop edificada del tot) han obligat a trasplantar unes 440 oliveres. Preveuen crear-hi al voltant una pantalla vegetal de creixement més ràpid que dissimuli l’impacte amb arbrat de pollancres, àlbers, freixes i lledoners. D’aquest impacte, en múltiples sentits, se n’ha parlat poc fins ara. Potser per aquell efecte d’estaborniment que provoca cada passa del gegant.