Cervera de la Marenda vol ser capital de les figues de moro

L’ajuntament de la localitat fronterera de Cervera de la Marenda ha posat a disposició de l’activa entitat Cerbère Cactus Association vint hectàrees de terres comunals abandonades per la vinya amb la intenció de plantar figueres de moro destinades a l’explotació comercial com a fruit, confitura, farratge, cosmètics i altres derivats. L’associació, creada el 2020, organitza tallers de divulgació i activitats de difusió al voltant d’aquest conreu alternatiu. Es dóna el cas paradoxal que a l’altre cantó immediat de la ratlla de frontera la Generalitat ha declarat les figueres de moro com a espècie invasora a combatre i eliminar. Les de creixement espontani són víctimes en alguns casos de l’insecte de la cotxinilla, el qual xucla la saba de la planta, la desseca i la podreix. Els serveis de la Generalitat reconeixen que han transportat pales de figueres de moro infectades perquè la plaga s’escampi i elimini la carnosa cactàcia oficialment maleïda.
Qualsevol ciutadà es faria creus si conegués la llista negra de 118 plantes declarades espècies invasores a combatre per part del ministeri del Medi Ambient, adoptada igualment per la Generalitat. No només n’hi figuren algunes de reconegudament nocives per la facilitat d’expansió que escanya les altres del seu voltant (com l’ungla de gat), sinó també les mimoses i l’arbre de l’ailant, la robínia o acàcia borda, les atzavares, el jacint d’aigua que entapissa alguns estanys, la canya comú i la canya de plomall, a més de les figueres de moro.
La ciència local no ha assimilat el principi bàsic de la integració social: és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya. Sospito que les persones que no saben apreciar la polpa carnosa i refrescant del fruit ovalat consideren aquesta planta pròpia del secà andalús o del desert mexicà. No, no! La figuera de moro ja era aquí molt abans que el departament de Medi Ambient de la Generalitat. Potser ve de fora, igual com els tomàquets, les patates o el blat de moro, però això no és motiu suficient per considerar-la al.lòctona, irredimiblement estrangera, incompatible amb l’ecosistema local.
Sempre se n’han fet melmelades i arrops per la dolçor interna que conté, així com gelats i sorbets. A Sicília n’extreuen el licor aperitiu anomenat Ficodi. És una planta àrida, de paisatge pobre, però això no li treu noblesa. Les figues de moro són una delícia per aquells que sabem veure la riquesa interior d’algunes punxes i arribar a gaudir-ne, fins i tot si de vegades ens hi hem ferit.