Avui és festa grossa a Cotlliure pel centenari d’en Petit Louis

El paisatge mariner de Cotlliure no es veu presidit només pel cèlebre campanar fàl.lic plantat al mar, també per la invariable presència xerraire d’un personatge popular, sempre present al cèntric Cafè Solà o a la barra del bar dels Templiers, quan no es tanca una estona a la casa on va néixer, a un dels carrerons de la vila vella, per tallar les seves maquetes d’antigues barques catalanes. El centre d’operacions del Cafè Solà, regentat per Laurent Puigsarbé, no només ha convocat la festa del centenari en viu, en directe i en persona de Louis Baloffi, més conegut com a Petit Louis. També ha decidit que a partir d’ara totes les persones centenàries que hi entrin tindran barra lliure, amb la simple presentació del carnet d’identitat. Igual com el seu pare, Louis Baloffi va exercir de mariner, pescador, pintor i vinyataire. Es defineix com a “mig francès, mig català”, tal com es comprova quan parla qualsevol de les dues llengües amb l‘accent punxegut de l’altra. El poble de Cotlliure ha canviat molt al llarg d’aquests cents anys. Quan el pintor Henri Matisse va descobrir-lo el 1905 i el va llançar a la fama internacional amb els seus quadres, deia: “Els colors es convertien en cartutxos de dinamita que la llum feia esclatar”. La llum i els colors encara hi són: l’obscura geologia de la pissarra, el blau cobalt del mar, la lluïssor rogenca de las teules, el verd tremolí de les parres, els raigs de sol sobre la cúpula rosada del campanar fàl.lic o sobre el cim nevat del Canigó.
L’ingredient desaparegut és el blanc cru que hi posaven las flamejants veles llatines dels sardinals. Quan salpaven al capvespre formaven una de les comitives més elegants de la vella civilització mediterrània. El 1910 Cotlliure comptava 176 embarcacions pesqueres. No en queda més que algun exemplar restaurat com a mostra memorial. En Petit Louis ho explica amb l’accent genuí.
El poble suma més residències secundàries que residents, amb prou feines 3.000 persones. A l’hivern és una destinació de passejada i dinar dominicals. A l’estiu fa com els altres, amb la diferència que aquest és un dels poquíssims ports de la costa catalana que manté la fortificació medieval arran de mar, al costat de la “fortificació” dels edificis turístics. El campanar fàl·lic i el personatge d’en Petit Louis s'alcen com a senyal erecte de l’antiga vitalitat.