L’estàtua arraconada al “Village Catalan” de l’autopista de Perpinyà

L’àmplia àrea de descans de l’autopista prop de Perpinyà batejada “Village Catalan”, la primera després de passar la frontera, conté l’escultura de Paul Belmondo, pare de l’actor, dedicada “Aux ouvriers de l’autoroute” en memòria d'aquells que la van construir i especialment dels que hi van deixar la vida en accident laboral, sobretot durant la construcció dels tres alts viaductes seguits de Calcina, Pox i la Roma que sobrevolen la vall del Pertús. L’escultura ha quedat arraconada per les noves edificacions de cafeteria sense cap relació estètica amb l’estil de poble català que va donar el 1978 al conjunt de l'àrea de descans l’arquitecte Jehan Bertran de Balanda per encàrrec del Departament (Diputació) dels Pirineus Orientals (Perpinyà). El nou tram de l’autopista d’Orange a Montpeller, Narbona i Perpinyà va rebre inicialment el nom de La Languedocienne, la qual cosa va sulfurar les autoritats del Rosselló interessades a mantenir el seu mercat fora de la influència del veí més poderós del Llenguadoc (Montpeller), amb l’argument obvi que el catalans dels Pirineus Orientals no han estat mai llenguadocians.
Abans d’aconseguir el canvi de nom per “La Catalane” a aquest últim tram, van promoure la construcció  d’un ostensible “Village Catalan” al sector que pertoca, amb l’arquitectura tradicional que inclou un campanar i diverses edificacions annexes en la mateixa línia estètica.
L'àrea de servei continua sent avui molt concorreguda, encara que la idea inicial s’hagi anat esvaint. La cafeteria principal és ara de nova construcció sobreafegida. Subsisteix l’Hotel du Village Catalan i al seu costat la botiga La Maison du Roussillon ofereix productes regionals, com s’acostuma a fer a qualsevol altre indret del país.
El principal atractiu de la botiga continua sent per a mi la secció ben proveïda de premsa i revistes. Amb el patracol de papers acabats de comprar sota el braç, m’adreço quasi furtivament al mur de pedra en opus spicatum (la típica tècnica nord-catalana de còdols de riera disposats amb ciment en espiga o espina de peix) davant la qual van aixecar el monument “Aux ouvriers de l’autoroute” voltat de pins, xiprers i oliveres, avui voltat sobretot d’indiferència i marginalitat.