A diferència d’altres ciutats on l’estació ferroviària central es troba encaixada en un barri atapeït o degradat, a Nimes li han muntat una avinguda senyorial, un accés d’honor cap al nucli urbà presidit per les Arenes romanes encara en activitat. L’any 2013 van endreçar aquesta Avinguda Feuchères que condueix a l’estació amb una reurbanització folgada, amable i acollidora. Una de les idees més atrevides i encertades va ser reconèixer el paper urbà les regues d’aigua que a algunes ciutats del sud francès ressegueixen les voreres amb antigues funcions de neteja i actuals d’ornament. Aquí les van monumentalitzar a banda i banda de l’avinguda, pavimentades amb marbre i el pam d’aigua de sempre que flueix amb alegria. Els nens i de vegades alguns adults hi xipollegen en llibertat, a
l’ombra dels freixes i els plàtans sobrelimentats pel flux continu. El curs de l’aigua en circulació aboca al cèntric escenari una vida joiosa i frescal. A les terres catalanes de França tenen fama aquestes mateixes regues a la vila de Ceret, grassament nodrides pels baixants d’aigua del Canigó, però són regues gairebé espontànies de l’urbanisme del segle XIX, mentre que a Nimes han tingut la pensada de convertir-les en un recurs de la modernitat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada