La fajosa de la Maçana a Argelers, patrimoni del món mundial

La UNESCO acaba d’incorporar a la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat la fajosa de la Maçana que la gent d’Argelers té com a referència totèmica, la fageda de 336 hectàrees amb exemplars tricentenaris a la fronterera serra de l’Albera, tot just a cinc quilòmetres de distància del Mediterrani. Poder-la recórrer a peu malgrat les fortes restriccions d’accés al bosc protegit és un dels privilegis que m’ha ofert la llarga freqüentació d'aquella comarca. Ho vaig fer amb el col.lega periodista argelerenc Bernat Rieu, un dels millors coneixedors de l’Albera, i amb Josep M. Dacosta (tots dos a la foto adjunta), biòleg figuerenc i un altre atles comarcal amb cames. Bernat Rieu era en aquell moment regidor de l’Ajuntament d’Argelers, la qual cosa no tindria més importància entre les seves incomptables activitats si no li hagués facilitat el permís oficial per accedir en vehicle tot terreny al protegidíssim recinte boscós, avalats com a ciutadans moguts per sentiments pacífics i solvents. A la fajosa, com al temple, no s’hi accedeix de qualsevol manera.
La fajosa de la Maçana representa una excepció a tots els efectes. “Des que vaig néixer el 1947 –diu Bernat Rieu—he vist la torre de la Maçana i el ras de Sallfort per la finestra de la meva cambra. De petit la meva àvia va demanar a un dels mossos que treballava per a la nostra família que em portés sovint a la muntanya d’Argelers, perquè veia que m’agradava. Em van ensenyar a conèixer pam a pam la muntanya de la Maçana i la seva extraordinària fajosa, que seria a partir del 1973 la primera reserva natural de l’Albera. He vist retrocedir la identitat alberenca al ritme de la desaparició de les activitats tradicionals: el contraban, els masos, les cabres amb el formatgets, les castanyes, les cireres, les vaques fagines, el suro, la pesca, la vinya”...
Les fagedes ja no serveixen com abans per produir carbó, llenya o fusta d’ebenisteria. S’han convertit en una curiositat amb funcions expositives i poètiques, a més de mediambientals. La Fageda d’en Jordà constitueix un cas a part, més conegut que la fajosa de la Maçana, amb 900 hectàrees entre els termes d’Olot, Santa Pau i les Preses.
Al moment de baixar de la fajosa de la Maçana, Bernat Rieu em va dir a mitja veu, com una confessió a contracor: “El bosc s’ha conservat, la població del bosc no”.