El memorial franquista oportunament “tunejat” al coll de Portbou

La memòria històrica també necessita de vegades una mica d’imaginació, enginy i originalitat, encara que es refereixi a temes tan dramàtics. N’hi ha hagut prou amb quatre pots de pintura de color diferent per convertir els carreus d’aquest monument franquista al coll fronterer dels Belitres, entre Portbou i Cervera de la Marenda, en una cosa més acceptable, angelical i poètica, sense necessitat d’aterrar-lo. El segon carreu, el de color blau, proclama amb lletres gravades a l’altura de la vista: “A la memoria de los caídos de la IV División de Navarra que ocupó esta plaza el día 10-2-1939”. En realitat no va registrar aquí cap caigut, perquè més de cent mil soldats i civils republicans ja havien passat a França per aquest post de frontera sense combats directes. La carretera litoral havia estat oberta el 1927 i l’estat major republicà va decidir que l’exèrcit de l’Est passés a peu a França pel Pertús i l’exèrcit de l’Ebre per Portbou.
Només la primera nit d’obertura de la frontera per part de les autoritats franceses, del diumenge 5 al dilluns 6 de febrer, van creuar la ratlla més de vint mil soldats republicans, dels més de cent mil que ho farien en tan sols quatre dies per aquest punt dels Belitres. Van ser conduïts a peu durant trenta quilòmetres més fins les platges dels camps de concentració, sense cap mena d’instal.lació, informació ni atenció humanitària durant les primeres setmanes.
Les tres divisions del XV Cos de l’exèrcit de l’Ebre a càrrec del comandant Manuel Tagüeña van creuar per aquest punt el 8 i 9 de febrer. La tarda de dia 9 ho va fer la 11ena divisió comandada pel tinent coronel Enrique Líster. En últim lloc per ordre de jerarquia, els homes a les ordres del coronel Juan Modesto, comandant en cap de l’exèrcit de l’Ebre.
El destacament d’avançada dels franquistes ocuparia aquest post fronterer al cap de poca estona d’abandonar-lo els últims efectius republicans. Tot i que la Guerra Civil va continuar fins l’1 d’abril a Madrid i València, els franquistes van considerar que el fet d’assolir la ratlla de França era digne d’erigir-hi un monument als seus caiguts. Sobre els altres, al cantó oposat de la mateixa carretera el Memorial Democràtic ha disposat plafons explicatius amb la narració completa dels fets.