Després de recórrer durant un any els bars de quaranta mercats de Barcelona per al nostre llibre Cuines amagades (editorial Cossetània), és lògic que els lectors ens preguntin a Àngela Vinent i a mi pels secrets de la ruta, pels llocs més recomanables. Intentem informar-los amb varietat d’opcions, però no sempre diem tota la veritat. En realitat el bar de mercat que ens va robar el cor és un dels més marginats i reduïts, el de Ciutat Meridiana a la Plaça Roja d'aquest barri. Va ser per culpa de la nostra intenció d’esmorzar dos ous ferrats “sense res”, adreçada a la mestressa i única treballadora del bar El Rincón de la Bruja, Josefa López Naranjo, més coneguda per la Jose. Van ser els ous ferrats de la nostra vida.
Al llibre expliquem que la Jose ja portava onze anys al capdavant del bar del mercat de Núria quan va agafar les regnes d’aquest, que es trobava tancat. Suma vuit tamborets a la barra, quatre taules a dintre i quatre més a fora. S’ho manega tota sola, amb l’ajuda espontània d’algun client per servir les taules als moments d’afluència.
Els ous van arribar fregits a la temperatura justa de l’oli roent de la paella, amb la clara molt ben quallada i el rovell escrupolosament intacte i triomfant. Hi va afegir un toc d’autora, una aportació personal. Sense haver-li-ho demanat ni saber si ens agradaria, va sobreposar-hi unes petites làmines d’all delicadament rostit, ni mig cru ni calcinat, les quals donaven al plat el punt culminant de malícia nascut de la iniciativa lliure de la cuinera. En aquelles làmines d’all tan sàviament agregades hi vam discernir no només la personalitat de la Jose, també el gran luxe de la màxima senzillesa quan se saben cuinar els plats bàsics, que de vegades són els més suculents i més difícils d’encertar.
Només he trobat una pàl.lida rivalitat amb el record palpitant dels ous ferrats de la Jose. Són els que prepara al moment davant del client, cada matí al bufet d’esmorzars de la terrassa panoràmica de l’Almadraba Park Hotel de Roses, el veterà cuiner Rafael Roig, més conegut pels amics com en Patinet. Ell juga amb l’as a la màniga de fer-ho davant d’una de les badies més belles del Mediterrani mentre que la Jose s’ho manega tota sola com pot a la cuina amagada de la Plaça Roja de Ciutat Meridiana i arriba a l‘inesborrable mèrit culminant de l'exquisidesa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada