Aplaudiment, barretada i devoció pel licor de llimona Quevall

De tota la vida s’elaboraven a les cases de les comarques vinícoles licors i destil.lats domèstics, elixirs de llarga vida i son plàcid, fins que la producció es va industrialitzar. Ara tornen alguns licors artesans, com si diguéssim “de garatge”, per aprofitar la moda dels ingredients naturals de quilòmetre zero, el refús de conservants i la batalla contra l’excés de sucre afegit. Aquesta és la fórmula bàsica que m’ha portat, empès per una fe llarga i activa, fins la porta de la minúscula destil.leria que des del 2018 porta el nom de Quevall Licors Artesans, a la planta baixa i antic garatge de la casa familiar del jove matrimoni d’Isaac Castelló i Pilar Martínez al nucli antic de Llançà. Hi he anat en especial pel seu licor de llimona (no se’n podria dir legalment limoncello), per comprovar si efectivament s’ha alliberat de la tirania general i acomodatícia de l’excés de sucre. Sí, ho ha aconseguit amb mèrit i sense ni una gota d’essències artificials. El resultat mereix aplaudiment, barretada i devoció, a un preu més que raonable.
Altres destil.leries artesanes han florit últimament arreu del país, per exemple la batejada On The Rocks de Maria de la Peña i Rosa Roca a Vimbodí (Conca de Barberà) o Elixirs de Ponent fundada per Gerard Barsalà a Linyola (Pla d’Urgell). Els licors són begudes alcohòliques aromatitzades per maceració d’herbes i amb l’afegit més o menys exagerat de sucre, mentre que els destil.lats o aiguardents deriven del vapor alcohòlic refredat o condensat a l’alambí.
El sector es troba dominat avui pels grups multinacionals, sobretot els francesos. El primer grup francès d’espirituosos és Pernod-Ricard, que aquí controla el conyac Fundador, el whisky Dyc o la ginebra Larios (el 2016 va tancar la seva planta embotelladora de Bacardí i Martini a Mollet del Vallès).
El segon grup francès és Bardinet, el qual ha absorbit les catalanes Gin Giró, Rom Pujol i Estomacal Bonet. El licor Aromas de Montserrat pertany actualment al grup Osborne, el del toro, que també posseeix el badaloní Anís del Mono. Pel que fa al Chartreuse, l’antiga fàbrica tarragonina s’ha convertit en Escola Oficial d’Idiomes, però a les festes de Santa Tecla la beguda oficial continua sent la “mamadeta”, un combinat de Chartreuse groc, Chartreuse verd i granissat de llimona.
L’empresa gironina Destil.leries Gerunda va ser absorbida per Ponche Caballero. La ratafia es manté invicta i la popular marca Russet d’Olot va celebrar el centenari l’any 2003. Altres destil.leries locals com Vins i Licors Roig, de Garriguella, s’han decantat cap a la producció de vi, mentre que Destil.leries Sorel continua fabricant a Arenys de Munt diverses marques blanques destinades sobretot a l’hostaleria. Les Destil.leries MG de Vilanova i la Geltrú lideren la venda de ginebra arreu d’Espanya. Les vendes del conyac Torres han caigut en picat, però encara representen el 20% de la facturació de l’empresa del Penedès.
Davant dels fabricants industrials, les noves destil.leries artesanes se’n surten igual que David va fer-ho enfront de Goliat: amb convicció, honestedat, una mica d'astúcia i una empenteta de sort.