Orgull amb totes les lletres: sindicalista, llibertària i paradista

Alguns s’han estranyat que a la placa que bateja la nova plaça adjacent al mercat de Sant Antoni barceloní amb el nom de Conxa Pérez Collado hi figuri la triple condició de sindicalista, llibertària i paradista, com si la tercera de les atribucions no es trobés a l’altura de les altres. La seva equivocada impressió només es pot deure a la ignorància del paper social que sempre han tingut els quaranta mercats municipals de Barcelona, una xarxa mantinguda i renovada avui de manera flamant, perduda a tantes altres ciutats en la voràgine de l’especulació immobiliària. Els paradistes són els autèntics coprotagonistes d’aquesta renovació, que han finançat la seva butxaca conjuntament amb el pressupost municipal. Ser paradista de mercat és per tant un orgull històric i actual, igual com ser sindicalista o llibertària.
D’altra banda, el nom de Conxa Pérez Collado donat a la nova plaça compensa una mica molt mica el fet estrepitós que només el 8% de les places, carrers i avingudes de Barcelona porten fins ara nom de dona. També compensa una altra mica molt mica el deute històric amb les reivindicacions del moviment anarquista. Representava el sindicalisme majoritari durant la República i la Guerra Civil, i ho va pagar amb un balanç de morts particularment elevat i no sempre recordat. Per tant i amb molta honra: sindicalista, llibertària i paradista.