Cadascú deu tenir el seu paisatge preferit, un lloc predilecte per motius de naixença, d’elecció o de record meravellat, ja sigui a les grans capitals, a les comarques de prestigi o al racó més entaforat del mapa. Quan penso en l’indret més sumptuós del món que conec, trio sense vacil.lar aquest senzill passallís damunt del bassal amb joncar a l’inici de la pujada al Coll de Banyuls, a cavall dels municipis d’Espolla i Rabós. Es tracta d’una tria molt personal i no necessita més arguments que la llibertat de gustos, però els arguments per a mi hi són. És un dels escenaris del meu últim llibre Banyuls mon amour (Vibop Edicions). Pot semblar que no té res de particular i admeto que molts delsmeus acompanyants ho creguin quan els faig baixar del cotxe per intentar que s’hi extasiïn igual com jo. La nova carretera del coll de Banyuls fronterer salva gràcies a aquest passallís de ciment el rierol que formen les primeres aigües de la capçalera del riu Orlina quan baixen engorjades de les deus de naixença als contraforts del Puig Estela i el Puig de les Eres. Al voltant s’hi entolla l’aigua fora de la temporada seca de l’estiu i l’aiguamoix alimenta el petit joncassar amb una vitalitat biològica que aquí només destorben les vaques de l’Albera molt de tant en tant.
Encara no és ben bé un riu, però ja és l’Orlina, l’afluent que a Peralada s’abocarà al Llobregat empordanès i més endavant desguassarà a la Muga. El geògraf Pere Gil Estalella deia el segle XVII que el nom d’Orlina es devia al fet que temps enrere la seva sorra contenia unes partícules d'or que jo encara crec percebre.
El veí celler cooperatiu d’Espolla elaborava un vi que ostentava a l’etiqueta el nom d’Orlina, sinònim de ressaques de mal record (ara es diu Vinya Orlina i ha millorat molt). S’acaba de formar a Peralada l’exquisit Trio Orlina (Fina Bonet al violí, Toni Mallol a la viola, Anna Carné al violoncel), que diumenge 8 d’agost actua a claustre de Sant Domènec de la localitat i el 28 d'octubre ofereix la integral de les Variacions Goldberg de Bach a la sala dels antics Caputxins de Figueres.
L’Orlina és doncs un petit univers que a aquest passallís comença a rodar com una manifestació quasi anònima de la bellesa espontània del món. Tenir la carretera transfronterera del Coll de Banyuls barrada des de l’11 de gener per decisió unilateral de la prefectura de Perpinyà és un crim d’Estat, encara més estentori a un indret tan idíl·lic, el més sumptuós del món que conec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada