El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acaba d’obrir l’exposició “El Museu en perill. Salvaguarda i endreça de l’art català durant la Guerra Civil”, nova iniciativa al voltant d’una operació de salvament del patrimoni artístic català i espanyol que ha estat estudiada per tots cantons i en detall, molt més que l’exili de de mig milió de persones els mateixos dies i pels mateixos passos fronterers. Les atencions reverencials que van rebre les obres d’art no tenen punt de comparació amb el cruel tracte simultani a soldats i civils republicans que passaven a França.
Ho va expressar amb claredat el corresponsal del del Daily Telegraf, Henry Buckley, a un crònica recollida posteriorment al seu llibre Vida y muerte de la República española: “El mundo entero estaba emocionado por la salvación de unas seiscientas obras maestras del arte español e italiano que eran custodiadas cerca de Figueres después de su larga odisea. Pero no nos importaba nada que el alma de la gente fuera pisoteada. Haber llevado a este medio millón de personas y haberlas acogido, dado trabajo y consuelo en Gran Bretaña y Francia y en sus colonias, eso sí que habría sido cultura en el auténtico sentido de la palabra. Adoro a El Greco, he pasado infinidad de horas sentado sin más contemplando los Ticianos del Prado, y las obras de Velázquez me fascinan, pero, francamente, creo que hubiera sido mejor para la humanidad que hubieran ardido en una pira si las cariñosas y cálidas atenciones que se les dispensó se hubieran dedicado en su lugar a este medio millón de desdichados”.
El prestigi atribuït a l’operació de salvament del patrimoni artístic català i espanyol amaga altres fets com una cortina de fum. També va servir per camuflar l’expatriació simultània del patrimoni econòmic de la República i de la Generalitat, de manera més tèrbola pel que fa a la destinació d’aquells béns de l’erari públic. El patrimoni artístic es va salvar entre molt cotó fluix, el patrimoni humà i l‘econòmic no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada