Pàgines

20 de jul. 2021

L’exili de les obres d’art per damunt l’exili de les persones

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acaba d’obrir l’exposició “El Museu en perill. Salvaguarda i endreça de l’art català durant la Guerra Civil”, nova iniciativa al voltant d’una operació de salvament del patrimoni artístic català i espanyol que ha estat estudiada per tots cantons i en detall, molt més que l’exili de de mig milió de persones els mateixos dies i pels mateixos passos fronterers. Les atencions reverencials que van rebre les obres d’art no tenen punt de comparació amb el cruel tracte simultani a soldats i civils republicans que passaven a França.
Ho va expressar amb claredat el corresponsal del del Daily Telegraf, Henry Buckley, a un crònica recollida posteriorment al seu llibre Vida y muerte de la República española: “El mundo entero estaba emocionado por la salvación de unas seiscientas obras maestras del arte español e italiano que eran custodiadas cerca de Figueres después de su larga odisea. Pero no nos importaba nada que el alma de la gente fuera pisoteada. Haber llevado a este medio millón de personas y haberlas acogido, dado trabajo y consuelo en Gran Bretaña y Francia y en sus colonias, eso sí que habría sido cultura en el auténtico sentido de la palabra. Adoro a El Greco, he pasado infinidad de horas sentado sin más contemplando los Ticianos del Prado, y las obras de Velázquez me fascinan, pero, francamente, creo que hubiera sido mejor para la humanidad que hubieran ardido en una pira si las cariñosas y cálidas atenciones que se les dispensó se hubieran dedicado en su lugar a este medio millón de desdichados”.
El prestigi atribuït a l’operació de salvament del patrimoni artístic català i espanyol amaga altres fets com una cortina de fum. També va servir per camuflar l’expatriació simultània del patrimoni econòmic de la República i de la Generalitat, de manera més tèrbola pel que fa a la destinació d’aquells béns de l’erari públic. El patrimoni artístic es va salvar entre molt cotó fluix, el patrimoni humà i l‘econòmic no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada