És senzill d’entendre: “Cuba sí, ianquis no”

Aquests dies s’han produït a diverses ciutats de Cuba les manifestacions de carrer més importants dels últims anys contra el règim castrista per part de ciutadans tips de la ineficàcia del sistema en aspectes importants, començant per l’abastiment alimentari.  Castristes i anticastristes han saltat sobre l’ocasió per defensar o qüestionar en bloc la “Revolución” al poder des de fa més de seixanta anys. Els manifestants brandaven l’eslògan “Patria y vida” davant del revolucionari “Patria o muerte”. El debat és etern i insoluble entre partidaris i detractors del règim cubà, tant a l‘interior com a l’estranger. Els arguments no han canviat ni canviaran. No dubto ni per un instant de les raons que assistien als manifestants d’aquests dies, com tampoc de les raons dels defensors de la situació. El castrisme és una dictadura amb ampli suport popular i amb la duríssima oposició dels Estats Units que mantenen el bloqueig econòmic de l’illa, el setge del pacte de la fam.
Arribats a aquest punt, cadascú pot tenir les seves legítimes simpaties i, en alguns casos, els seus interessos particulars. En el meu cas estimo Cuba per llaços humans històrics i per la gosadia de plantar cara al veí imperi nord-americà, el qual ha causat destrosses i dictadures sense fi al continent sud-americà. Alhora, criat en la dictadura de Franco, no puc entendre la justícia social sense les llibertats democràtiques, conceptes que han estat àmpliament i contínuament trepitjats a aquell hemisferi amb resultats molt pitjors que a la Cuba d’avui.
El nou president Joe Biden, tan avançat en altres aspectes econòmics, ha reiterat que mantindrà intacte el bloqueig de l’illa, malgrat haver demostrat la seva ineficàcia per enderrocar el règim. L’actual president cubà, Miguel Díaz-Canel, ha recordat l’obvietat: “Han fracassat en el seu intent de destruir Cuba, malgrat gastar milions de dòlars en l’intent”.
Davant dels arguments i els interessos enfrontats, queda la qüestió de les simpaties de cadascú per motius històrics, ideològics o d’inclinació personal. Pel meu cantó, mentre els Estats Units no aixequin el seu bloqueig agressiu i ofensiu, continuaré pensant: “Cuba sí, ianquis no”.