Consideració al peu dels fal.lus esculpits a la muralla d’Empúries

La fal.locràcia no està ben vista pel discurs ideològic actualment dominant, però no sempre ha estat així. La muralla romana d’Empúries presenta, esculpits sobre els seus carreus, dos grans fal.lus d’aquella època. Els arqueòlegs hi passen de puntetes, amb prou feines els miren de reüll. El primer fal.lus (foto adjunta) es troba a la dreta de l‘entrada central de la muralla. Mesura trenta-cinc centímetres d'un dinamisme muscular cisellat en visió frontal. L’altre, prop de l’entrada sud-occidental, el duplica gairebé de mida però la seva forma és menys definida. Els experts ho consideren una tradició itàlica sense més importància. Quan l’arqueòleg Martín Almagro va documentar les excavacions de postguerra a aquesta muralla romana, apuntava amb displicència l'any 1945: “Ciertos falos toscos que se esculpieron en los sillares de la parte inferior, uno de ellos al lado mismo de la puerta principal, nos denuncian una específica clase de construcción militar rápida, única en su género en España, de realización barata, respondiendo a las necesidades políticas de las que nació la colonia fundada por César para los legionarios” .
El director del jaciment del 1997 al 2010, Xavier Aquilué, es limita a assenyalar a la guia oficial: “Es tracta de símbols protectors, també coneguts en altres recintes defensius d’establiments itàlics, que suposaven una invocació a la protecció i a la prosperitat de la ciutat”.
L'arqueologia ha segregat moltes més pàgines sobre Empúries que no la literatura narrativa, amb les normes de l’idioma acadèmic que a la resta de mortals ens semblen abstruses. De manera que els dos fal.lus de la muralla d’Empúries apareixen com una peça històrica poc valorada, abandonats extramurs. A mi em fan pensar en la textura del pas del temps, la claror nacrada d’algunes ombres, el teló de fons corporal d’alguns silencis, la pèrdua de temps de les metàfores i les arrugues de la incomprensió damunt la pell tibant de la passió. La muralla més alta és la de la hipocresia, tot i que també es pot expugnar.