Troballa romana al Penedès: un país cobert de vinyes i d'esclaus

Al moment de cavar el terreny fa trenta anys per plantar la vinya de l’Heretat Laverna a Torrelles de Foix (Alt Penedès) ja s'hi van trobar indicis arqueològics romans. Ara la família propietària ha decidit associar-se amb la cooperativa d’arqueòlegs Arqueovitis i pagar de la seva butxaca l’excavació que ha fet aflorar les restes d’una vila romana del segle I, amb elements de l’antiga explotació vinícola en bon estat de conservació. No ho han considerat una nosa per a l’activitat actual, sinó un atractiu potencial de visitants. Una gran part de la Catalunya romana es dedicava al cotitzat producte d’exportació que era el vi. Les obres de l’estació del tren AVE al barri barceloní de la Sagrera van exhumar una extensa vil.la romana amb celler d’onze premses de vi, la qual testificava l’especialitat de produir i exportar vi de la Bàrcino del segle I, en col.laboració amb la fàbrica d’envasos que era Betulo (Badalona), capaç comercialitzar 1.800 àmfores de 25 litres per mes. Era un país cobert de vinyes.
Els romans van ocupar i colonitzar Hispània durant set segles, de finals del III aC fins el V dC, amb el principal objectiu d’extreure’n matèries primeres destinades a l’Imperi: metalls, cereals, vi i legionaris. A canvi van sembrar entre els ibers la llengua i la cultura romanes.
La romanització s’ha vist mitificada, com totes les doctrines dels vencedors, encara que signifiqués un grau d’alfabetització, l’aplicació del dret romà, l’aprenentatge de noves tècniques i un conjunt de beneficis acompanyats per la devastació bèl.lica i l’explotació de l’esclavatge. Era un país cobert de vinyes i d’esclaus. L’arqueologia actual ha d’explicar-ho amb visió d'avui, a més d’exposar peces i construccions antigues.