Lluna plena vestida de gala al cim de Sa Perafita, a Cadaqués

L’altre dia vam decidir anar a contemplar la lluna plena a Sa Perafita, en ple territori de la Tramuntana Republik, proveïts amb el cava, la coca i la il.lusió astral del solstici d’estiu. Després de recórrer una part important dels 115 revolts que separen Cadaqués del món (malgrat trobar-se a només disset quilòmetres de Roses), vam arribar al cim marcat per la cruïlla de la carretera vella del Port de la Selva, l’inici de la baixada cap al nucli de Cadaqués i l’ombra esfèrica de la base militar del Pení. La lluna va acudir a la cita amb vestit de gala color maduixa, en pleniluni rodó. El deixant dels seus riells platejats damunt del prodigi de la badia de Cadaqués, tocada per la claredat letàrgica de la nit il.luminada i gronxant-se damunt la superfície arrissada del mar, componia una boca d’escenari a la italiana que penetrava lentament per les escletxes de l’ànima.
De vegades sembla més grossa i lluent perquè la seva òrbita el.líptica es troba al perigeu o punt més pròxim a la Terra, però qualsevol lluna plena mensual és capaç de convertir-se en superlluna segons les circumstàncies: la visibilitat, el punt d’observació, el grau d’interès personal d’aquella nit... No és ben bé una il.lusió òptica, però l’atractiu es troba en la il.lusió.
Contemplar el cel les nits de pleniluni sempre em desperta la vella la temptació d’intentar entendre la naturalesa i ordenar la nit perquè al llarg de milers d'anys la posició dels estels titil.lants va marcar els punts de referència dels humans i les seves prediccions, els va servir per mesurar el temps i saber en quin moment es trobaven del cicle perpetu. Confesso haver dedicat algunes nits a meravellar-me davant del fulgor lunar projectat sobre el mirall del mar, com qui escruta un prodigi incert i voluble, però d'una inconstància digna de crèdit. La lluna té nits de glòria i també nits anònimes. L’altre dia, a Sa Perafita, mereixia un brindis commogut.