La cita sempre pendent de la megalomania a Sant Petersburg

Els nous rics del gegant energètic rus Gazprom han encarregat un gratacels de 150 pisos a Sant Petersburg, el segon més alt del planeta, dintre de la cursa a favor d’aquesta mena d’edificis impulsats per la pretensió grotesca de gratar el cel. Procuraré no prostrar-me davant del vedell d’or, ni tan sols mirar-lo si ho puc evitar. Recorreré com de costum la Perspectiva Nevski i, cansat de caminar, seuré a un banc de la Plaça de les Arts presidida per l'estàtua de l'escriptor Alexander Puixkin, un lloc recollit i pacífic per descansar de les colossalitats. Quan Vladimir Putin va passar de primer tinent d'alcalde de Sant Petersburg a president de Rússia, va aprofitar el tricentenari de la fundació de la seva ciutat natal per abocar-hi inversions de rehabilitació urbana llargament esperades i posar al dia les grisors soviètiques, un cop abandonat el nom de Leningrad i recuperada la santedat històrica.
L’efecte òptic de la Perspectiva Nevski desemboca a l'Agulla Daurada, la filiforme cúpula de l'Almirallat revestida amb làmines d'or i abocada a la grandesa del riu Neva, el delta on el tsar Pere el Gran va decidir construir de zero la capital oberta al mar, a les innovacions del món exterior. La tribuna del pont de la Strelska facilita la panoràmica sobre aquell esforç megalòman i el llegendari Palau d'Hivern, amb la façana versallesca estucada en color blau turquesa.
Els actuals homes de negocis, enriquits a l’ombra de Putin, continuen marcant el pas de les megalomanies.