El sumptuós nu escamotejat de la senyoreta Murphy

El museu Cognacq-Jay de París acaba d’obrir una exposició de pintura cortesana llicenciosa del segle XVIII francès i ha comès la indecència de mostrar només els peus, al cartell i a la portada del catàleg (foto adjunta), de l’incitador nu integral de boca terrosa ofert per la senyoreta Marie-Louise Murphy, retratada pel pintor François Boucher amb les natges en pompa. Es tracta d’una vella coneguda meva a qui he dedicat algunes indagacions. Malgrat no ser cap obra mestra del nu ni del retrat, el quadre destaca per la franquesa de la utilitat eròtica amb què va ser concebut com a imatge dels encants de la noia que la cort de Lluís XV volia convertir en una de les amants encarregades de distreure el rei. N’existeixen dues versions pintades pel mateix François Boucher el 1751 i el 1752, en idèntica postura sdraiata bocconi, com dirien en italià. A la primera Marie-Louise Murphy tenia setze anys i Lluís XV havia demanat que la pintessin per poder-se orientar sobre els atractius que li lloaven els seus subministradors en la matèria. La segona versió confirmava d’una manera encara més oberta els mèrits de la noia, convertida ja en fugaç amant del rei, el qual se’n va cansar aviat per recaure en braços de la Pompadour i les següents. Marie-Louise Murphy va passar a la història més per aquest quadre que pel seu paper a la cort de Versalles.
La tela es troba exposada habitualment al Louvre. S’hi pot observar que el pintor Boucher tenia un ull posat en Rubens i l’altre en Correggio, els quals havia estudiat durant el seu prescriptiu viatge a Itàlia, però salta a la vista que els va estudiar molt de passada. Reduir la franquesa del nu de la senyoreta Murphy a només els peus, com han perpetrat al cartell i la portada del catàleg, potser és una invitació a recórrer l’exposició i el quadre complet.