Bunyol estrepitós: la Casa Rosa repintada de blanc a Calella de Palafrugell

L’elegant “passeig dels senyors” a la platja del Canadell de Calella de Palafrugell es veu separat del següent nucli de la localitat, a la platja de la Malaspina i el cèntric Port Bo, per la punta rocosa de Can Genís, a l’extremitat de la qual Josep Genís Pardas va construir el segle XIX l’emblemàtica casa que porta el seu nom, més coneguda com la Casa Rosa per l’estucat de les seves façanes. Des d’aleshores la Casa Rosa sempre havia estat d’un característic i atractiu color rosat. La Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat ha decidit que, arran de les obres de reforma per part del nou propietari, les façanes de la Casa Rosa havien de ser de color blanc per “harmonitzar” amb la resta del poble. L’Ajuntament de Palafrugell s’ha oposat al bunyol, sense ser escoltat.
La Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat ha demostrat tenir ben poca idea de patrimoni, de cultura i de gestió. No dubto que hagi aplicat la normativa vigent al peu de la lletra, el problema és  que no hagi tingut criteri sobre aquest peu de la lletra.
Les normes legals poden arribar a ser molt interpretables i en el terreny urbanístic s’acumulen els exemples a favor de constructors poc escrupolosos. En aquest cas, en canvi, els escrúpols s’han passat de frenada i han donat lloc a un bunyol estrepitós. No se n’ha derivat només un atemptat barroer contra l’encertada estètica patrimonial de sempre, sinó sobretot un atemptat barroer contra el sentit comú més elemental.