A Llançà, a l’ombra ufana de l’Arbre de la Llibertat

Els tentacles de la construcció turística s’han desplegat davant del mar de Llançà d’una manera estentòria, com salta a la vista des de qualsevol angle d’observació. Fa pocs dies encara s’hi van manifestar un centenar de persones contra la nova urbanització prevista a la pineda situada davant de la platja de la Farella, amb tres edificis de 63 habitatges, tres xalets i un hotel. Això no treu que el millor acostuma a trobar-se al costat del pitjor en aquest país tan triturat per la manca d’urbanitat de l’urbanisme. El nucli antic de Llançà, a segona línia del front de mar, disposa d’una de les places més agradables que es fan i es desfan. Es troba davant l’església parroquial, a un espai presidit per l’ufanós Arbre de la Llibertat. No podria expressar millor l’acollida que brinda la seva capçada que amb les paraules del col.lega Ramon Iglesias, el qual escrivia de manera més franca i desinhibida que jo al Diari de Girona del 2 de febrer del 2020: “Llançà no és un poble que m'apassioni en excés llevat dels seus restaurants. Amb una excepció: la plaça i el seu elegant Arbre de la Llibertat, un dels llocs més plaents de la comarca per asseure's a la terrassa del bar i fer vida contemplativa amb un cafè, admirant el majestuós arbre, l'església de Sant Vicenç i la imponent torre de l'Abat. M'hi puc passar llargues estones assegut i contemplant aquest plataner que va ser plantat per primera vegada durant la Revolució Francesa i que al final de la Guerra Civil va salvar mossèn Trigàs. Un escamot de militars feixistes recorrien la comarca eliminant tots els símbols republicans. Quan van arribar a Llançà, el capellà va imposar la seva graduació militar per frenar la destral dels pinxos franquistes. Sota les fulles d'aquest arbre ramallut es té una profunda sensació de llibertat”.
Queda dit i rubricat, amb el mèrit afegit de la seva capacitat de síntesi.