Neurona bloquejada del centralisme francès, “déjà vu" i “sant tornem-hi”

Més d’un miler de persones van tornar a manifestar-se dissabte als carrers de Perpinyà i altres ciutats de França en defensa de la immersió escolar en llengua regional (com anomenen el bretó, el català, l’eusquera, l’occità o el cors), que el Consell Constitucional del país veí ha declarat contrària a la llei després que el Parlament l’aprovés. La manifestació va ser un “déjà vu”, un “sant tornem-hi” que encara es repetirà unes quantes vegades, atès que la República francesa manté bloquejada de fa segles la neurona del centralisme i es resisteix a evolucionar en aquest aspecte, com han fet altres països europeus. L’alteritat de les identitats regionals, el pluralisme de les realitats territorials, l’elogi de la varietat interna és una noció aliena, per no dir contraposada, als principis fundacionals de la Revolució del 1789. Ja venia d’abans. A França l'integrisme centralitzador haurà estat successivament monàrquic, revolucionari, bonapartista i republicà, amb una obstinació pròpia d'aquella neurona bloquejada, d'aquella ofuscació per crear una nació uniforme i no només unitària. El jacobinisme, el centralisme polític, cultural i social és avui l’autèntica “excepció francesa”.
També s’ha d’admetre que la política centralitzadora de la Revolució va implicar substancials factors de progrés enfront del feudalisme, les forces reaccionàries, l'endarreriment rural i el caciquisme. Era un centralisme modernitzador, cosa que no tots els centralismes poden dir.
L'Estat francès va ofegar les identitats regionals a través d'una administració pública més eficaç i de l'extensió de l'escola "laica, obligatòria i gratuïta" --i uniformitzadora. La guillotina lingüística d'un sol idioma de prestigi va ocultar i menysprear el multilingüisme real, sense cap interès a veure’l com una riquesa del conjunt. Mantenir fins avui el mateix rumb ha conduït l'Estat francès a oferir espectacles ridículs.