La plaça Tetuan porta el nom indigne d’un punt negre històric

Passo cada dia per la Plaça Tetuan de Barcelona. Cada dia el nom em fa mal als ulls i em pregunto per què es manté al nomenclàtor el record d’una salvatjada colonial com va ser la batalla de Tetuan del 1860 contra el territori dels marroquins. El fet que el general català Joan Prim es lluís en l’escabetxada al capdavant del Batalló de Voluntaris Catalans (la veracitat de la condició de voluntaris és discutible) em sembla molt insuficient. Que la batalla donés peu a una pintura de grans dimensions de Marià Fortuny, llargament subvencionada per lloar l’heroïcitat militar espanyola, tampoc no em sembla un honor digne de passar al nomenclàtor amb les dimensions d’aquesta plaça de Barcelona. La presa de la ciutat de Tetuan i els següents episodis de la guerra del nord d’Àfrica, contra la qual es van alçar  les classes treballadores arran de la Setmana Tràgica del 1909, van costar milers de morts inútils i van nodrir la mentalitat tan rudimentària dels militars espanyols africanistes, dels quals el general Franco es convertiria en abanderat.
El nom de la plaça de Tetuan commemora una pírrica victòria, la contrapartida de la qual seria la desfeta del 1921 al desastre de la batalla de l’Annual, amb deu mil soldats espanyols abatuts en poc més de quinze dies per les càbiles rifenyes d’Abd el-Krim. La revenja de l’exèrcit espanyol africanista s’aplicaria sobre el seu propi poble, primer amb la dictadura militar de Primo de Rivera i tot seguit amb la Guerra Civil de Franco.
L’objectiu de les campanyes bèl.liques nord-africanes i els seus resultats tristíssims no mereixen ser recordats avui al nomenclàtor sense visió històrica. La plaça Tetuan podria portar un altre nom més adaptat als valors actuals, per exemple Plaça del Doctor Robert, atesa l’existència al seu centre del gran monument de l’escultor Josep Llimona a l’alcalde barceloní. “Les ciutats sucumbeixen quan no poden distingir els dolents dels bons”, diu Diògenes Laerci que deia el seu mestre Antístenes.