D’alguns esmorzars se’n surt dalt d’un núvol i amb un bon havà

Feia temps que no em venia tant de gust un bon havà Partagàs després d’esmorzar, a l’hora de llegir el diari. Devia ser pel panorama que tenia al voltant. L’esmorzar representa l’artesania del menjar, un dels àpats més apetitosos, suculents i agraïts, com un ritu sapiencial quan s’ha passat bé la nit i el dia es presenta amable. Aleshores l'esmorzar capgira com un mitjó el concepte de “lògica del mercat”, li retorna un sentit decent i republicà al qual l’ambició d’enriquiment individual recupera l’impuls de compartir i intueix un canvi redistributiu en la manera de viure. La suma d’elements (el menjar, el panorama del voltant, la calma) crea una atmosfera de momentani paradís que no assolirien en cas de donar-se per separat. De vegades exagerem una mica amb les copetes digestives de la sobretaula, però ho fem amb una cadència, un to de veu i un esperit de coexistència pacífica que no tothom practica. Ens fem grans i ara ja sabem que el dèdal de les petites harmonies i el guió moral de les millors coses resulta tan relatiu que cal defensar amb dents i ungles els moments ben aconseguits de la diversitat humana. D’aquests esmorzars se’n surt dalt d’un núvol.
Una part del seu valor es troba en l’imprevist, mentre que la voluntat es veu condemnada a errar, resistir i esperar. Per cada moment complagut n’hi ha d’altres de contradictoris, però els desenganys condueixen a la veritat, no a la desil.lusió si es renova l’aposta, la vigorosa esperança, la disposició a retrobar el plaer a l’exacta cruïlla entre el risc i l’equilibri. La fe mou muntanyes i el Partagàs estava boníssim.