Holanda és una terra baixa atlàntica i deltaica, té la humitat enfonsada al caràcter, però quan arriba el bon temps coneix un esclat vital sense comparació. Els anys sense confinament pandèmic com ara, un milió de devots peregrinen de finals de març a finals de maig al Keukenhof, el parc floral més extens d’Europa, on floreixen de cop set milions de bulbs (tulipes, jacints, narcisos) plantats cada any de forma diferent al llarg de trenta hectàrees de parterres. El cop de sang de les liliàcies provoca una autèntica il.luminació de fe en el paper social de les flors. La jardineria --la botànica urbanitzada— és un dels indicadors subtils del grau de civilització de cada lloc. Els holandesos han convertit les flors en una demostració de força i de cultura, una altra exhibició del seu domini de la naturalesa. El segon gran moment primaveral del petit país plujós arriba amb l’aparició als carrers de les parades de “maatjes” o arengades noves marinades, engolides pels vianants allà mateix amb un estudiat moviment de suspensió per la cua amb els dits damunt la boca esbatanada, orientada delitosament cap al cel (com aquí fem amb els calçots). Nosaltres identifiquem l’arengada amb un peix sec i premsat, dintre d’una antiga modalitat de conservació. Al Mar del Nord l’han consagrat en especialitats més afinades d’arengada nova, fresca, acabada de pescar, consumida en cru, suaument marinada en aigua salada, escaparrada, sense espina i neta de budellam, però sencera.
El dia de l‘any gloriós que els primers "maatjes" arriben a les parades del carrer, renoven el miracle de l’accés general a una de les carns més perfumades i tendres del mar, menjada amb devoció comprensible. També els preparen escabetxats, fumats, fregits o al vapor, però res no iguala la simplicitat del màxim plaer proposat a qualsevol cantonada: l’arengada nova assaborida al pas, amb la boca orientada al cel. Per a ells és com un retorn a les seves arrels del mar. La tulipa simbolitza Holanda, però la seva modalitat d’arengada té el mateix mèrit, la mateixa delicadesa sàvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada