L’estiu invencible d’Albert Camus a les ruïnes de la ciutat de Tipasa

La ciutat fenícia, romana i bizantina de Tipasa a la costa de l’actual Algèria no deu la seva anomenada a l’Antiguitat, sinó a unes pàgines d’Albert Camus, nascut i criat a aquell país abans de triomfar a París. Són a la seva narració curta de joventut “Noces a Tipasa”. L’indret es troba a setanta quilòmetres de la capital algeriana i Camus hi anava per les diades a la platja amb la colla d’amics. Deia l’escriptor a la narració publicada el 1937: “A la primavera els déus viuen a Tipasa i parlen al sol, entre l’aroma d’absentes, el mar cuirassat d’argent, el cel blau cru, les runes cobertes de flors i la llum a borbolls damunt les piles de pedres. Caminem a la recerca de l‘amor i el desig. No busquem lliçons ni l’amarga filosofia que es demana a la grandesa. Fora del sol, dels petons i els perfums salvatges, tota la resta ens sembla fútil. Aquí entenc el que anomenen la glòria: és el dret a estimar sense mesura. Només hi ha un amor en aquest món. Abraçar un cos de dona també és retenir contra si mateix aquesta estranya joia que baixa del cel cap el mar. No, no era jo el que importava, ni el món, tan sols l’acord i el silenci que entre ell i jo feia néixer l’amor. Un amor que no tenia la feblesa de reclamar només per a mi, conscient i orgullós de compartir-lo amb tota una raça nascuda del sol i del mar, vivent i saborosa, que extreu la grandesa de la simplicitat i, dreta a la platja, adreça un somriure còmplice al somriure esclatant del cel”.
La següent narració del 1953 “Retorn a Tipasa”, dintre del llibre L’estiu, conté la repetídissima frase camusiana: "Au milieu de l'hiver, j'apprenais enfin qu 'il y avait en moi un été invincible" (Enmig de l’hivern vaig entendre finalment que hi havia dintre meu un estiu invencible).
L’antiga ciutat fenícia, romana i bizantina de Tipasa cau a trossos. Ha estat declarada Patrimoni Universal de la UNESCO i el ministeri espanyol de Cultura hi sufraga una parsimoniosa missió arqueològica hispano-algeriana. Les pàgines de Camus sobre l’indret conserven dintre seu aquell intacte “estiu invencible”.