Si el nomenclàtor que bateja carrers i places de cada municipi no deixa de ser un termòmetre dels valors canviants de cada època, cal concloure que Josep Pla ha triomfat com a personatge públic, no només com un dels prosistes catalans més llegits. Avui l’escriptor té carrers al seu nom a Barcelona, Tarragona, Martorell, Tiana, Mataró, Sant Andreu de la Barca, el Masnou, Calafell, Porqueres, Cornellà de Terri, Anglès, Salt, Sarrià de Dalt, Santa Coloma de Farners, l’Armentera, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Gironella, Caserras i Collbató. Té igualment avingudes que li han estat dedicades a Palafrugell, Lloret de Mar i Reus, així com passeigs a Puigcerdà, Besalú, Vilanova del Vallès, la Seu d’Urgell i Sant Julià de Vilatorta. I, finalment, té places a Girona, Parets del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Figueres. En canvi el Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes, que concedeix l’entitat Òmnium Cultural, no li va ser mai atorgat. Tampoc a Gaziel, Ferran Soldevila ni Josep Carner.
Al meu últim llibre
Josep Pla o la vitalitat, acabo dient: “El preu que Pla ha hagut de pagar per pujar al podi dels més llegits, reservat a pocs escriptors de cada lloc, ha estat alguna infracció a la seva versió de les coses, alguna recol.locació de cadascun dels seus llibres, alguna ingerència en el clos de la interpretació més ortodoxa de la seva obra. Són els inconvenients propis d'un públic que es renova i un signe de vitalitat de tots plegats --de la seva aposta personal i també del país, tot i que de vegades pugui ser una vitalitat miop, mesquina o discutible. Mentre agonitzava al dormitori del Mas Pla, agafava la mà de l'editor Vergés i li preguntava amb l'últim fil de veu: "De debò es llegeixen els meus llibres?". Sí, es llegeixen els seus llibres. La vida d'una llengua i d'una literatura --dues coses a les quals Pla es va dedicar sense límit-- no està feta només per una suma de llibres publicats, sinó per la percepció social que aconsegueixen despertar”.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada