Seguint les passes del fenomen del restaurant El Bulli del cuiner Ferran Adrià a Cala Montjoi de Roses, consagrat com el millor del món per la revista britànica The Restaurant Magazine durant els quatre anys seguits del 2005 al 2009, el Celler de Can Roca dels tres germans gironins va rebre el mateix guardó el 2013 i el 2015. Eren establiments dedicats a una caríssima cuina experimental, amb llistes d’espera per aconseguir-hi una reserva. El Bulli va plegar i ara els germans Roca anuncien que obriran al centre de Girona “un restaurant normal, a una cantonada normal, d’una ciutat normal”. El nou local es dirà Normal. La declaració de principis resulta rotunda i sorprenent, sobretot perquè insinua que la celebrada experimentació de la cuina anterior no era la normal. L’èxit mundial de tots dos establiments gironins va despertar la lògica admiració, de vegades per la qualitat que suposava i altres vegades potser també per un elitisme snob i excloent.
El retorn a la “normalitat” queda pendent de valoració, però marca d’entrada una estima per la qualitat potencial de la cuina diguem-ne de sempre.
Fa molts anys que defenso el mèrit culinari d’algunes velles fondes del país, tractades de manera molt secundària per la cotització oficial. La cotització oficial s’equivoca tot sovint per ignorància, per papanatisme, per interès o pel caprici voluble de la moda. El cuc malsà de l’opulència corca la flor de la victòria d’aquestes fondes, les entela amb un vel de desdeny, pretén convertir la proesa de la seva supervivència en anècdota marginal.
El secret del domini del foc també es descobreix a aquests hostals joiosos que contemplen de biaix l’avanç de les forces del progrés i rellegeixen cada dia la Ilíada als seus menús amb una agudesa sapientíssima, tan admirable com els millors restaurants del món. Els germans Roca semblen admetre-ho amb la seva decisió de baixar de l’Olimp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada