El retorn a escena de Guillermina Motta per cantants interposades

El Festival Barnasants i la cantautora Sílvia Comes han tingut la bona pensada de dedicar un concert de dones cantants als temes gravats anys enrere per Guillermina Mottta, feliçment present en carn mortal entre el públic de la vetllada. Va ser la número 8 dels Setze Jutges i em continua semblant una llàstima la seva retirada dels escenaris, que ella alegrava amb atreviment i encant poc freqüents. L’octubre del 1979 li vaig fer una llarga entrevista per al setmanari L’Hora al seu acollidor domicili barceloní (foto adjunta) arran de la sortida del disc “Una bruixa com nosaltres” i la gira escènica amb els actors Biel Moll i Carles Velat. Totes les cançons del disc eren compostes per dones, igual que l’últim espectacle protagonitzat per les cantants Sílvia Comes, Laura Simó, Mone Teruel i Anna Roig. Ens feia riure moltíssim, però a l’entrevista es confessava depressiva: “Ara vaig a una psicoanalista i no me’n penso moure. He canviat sis vegades. Sí, recomano la psicoanàlisi a tothom. No conec altre mètode per sortir dels embolics personals. Jo puc enfrontar tres o quatre contradiccions, però no vint o vint-i-cinc, que són les que acostumo a tenir sempre. A part, sóc depressiva. És a dir, necessito psicoanalista”.
Sobre la seva adscripció socialista, contestava: “Em vaig fer del PSC perquè en Raimon Obiols és molt guapo. Pensaran que és una frivolitat, però no soc gens frívola. Ells ho són més”. Als escenaris el seu talent era una alenada d’aire fresc. Ha tornat a quedar demostrat amb esclat arran del concert d’homenatge. (foto Pilar Viladegut)