Degollen arbres centenaris als vorals de carreteres secundàries

Els freixes i plataners que custodiaven amb elegància els vorals de la vella i bellíssima carretera secundària C-253 de Figueres a Vilabertran, Peralada i Garriguella ja es van veure delmats sense misericòrdia per la serra mecànica fa dos anys. Ara han passat de nou pel mateix tràngol una altra quantitat dels que hi sobrevivien, dintre d’unes obres de manteniment viari sobre las quals no s’ha aclarit del tot l’autorització prescriptiva. Algunes mans disconformes han col.locat creus blanques de fusta al peu de les rabasses o soques dels arbres mutilats com a senyal mortuòria i crida d’atenció. A la sortida de Peralada, m’he acostat a acariciar-ne els monyons com qui intenta oferir un gest de condol que sap inútil, ínfim en comparació amb el dolor de la pèrdua, però malgrat tot amistós i afirmatiu d’una presència moral que subsisteix.
Hi he arrepenjat una estona l'esquena i he demanat al cel lluminós de tramuntana que els tingui a la seva glòria de manera més benigna que nosaltres. Al peu de la creu blanca encara s’hi veuen les estelles de la caiguda provocada del tronc i damunt la superfície tendra del tall hi he trobat les serradures que inclús el vent ha volgut respectar.
El perill de caiguda damunt d’algun vehicle circulant de manera força espaiada per la carretera secundària d’un arbre malalt, corcat o simplement vell és molt difícil de precisar, per tant la decisió de talar-lo pot ser considerada prudent o bé expeditiva. No hauria de ser només una qüestió d’opinió del propietari del terreny o dels responsables de manteniment viari. Hi haurien d’intervenir més factors i més explicacions, preferiblement prèvies. O en el pitjor dels casos, posteriors. (foto Josep M. Dacosta)