Hi he arrepenjat una estona l'esquena i he demanat al cel lluminós de tramuntana que els tingui a la seva glòria de manera més benigna que nosaltres. Al peu de la creu blanca encara s’hi veuen les estelles de la caiguda provocada del tronc i damunt la superfície tendra del tall hi he trobat les serradures que inclús el vent ha volgut respectar.
El perill de caiguda damunt d’algun vehicle circulant de manera força espaiada per la carretera secundària d’un arbre malalt, corcat o simplement vell és molt difícil de precisar, per tant la decisió de talar-lo pot ser considerada prudent o bé expeditiva. No hauria de ser només una qüestió d’opinió del propietari del terreny o dels responsables de manteniment viari. Hi haurien d’intervenir més factors i més explicacions, preferiblement prèvies. O en el pitjor dels casos, posteriors. (foto Josep M. Dacosta)
Excel·lent article, Xavier, que expressa el dolor que moltes persones sentim per la pèrdua d'aquests monuments vegetals.
ResponElimina