La llibreria de Ceret no plega perquè els clients no volen

El carrer major de la vila fronterera de Ceret, que oficialment es diu Boulevard Maréchal Jofre i la gent anomena la Passejada, té una mica de tot a l’esfera comercial, així com un reputat Museu d’Art Modern i algunes terrasses de cafès autènticament catedralícies, com les del Grand Cafè, el Cafè de France i el Pablo. També té una petita llibreria. Tot i que la gran superfície veïna de la Maison de la Presse vengui llibres, el petit establiment Le Cheval dans l’Arbre és l’única llibreria amb vocació literària, inclús l’única d’aquesta mena a tota la comarca del Vallespir. La va obrir el 1986 Michèle Cardonne i la regentava des del 1997 Jean-Luc Pélissou. Al moment de jubilar-se, el perill de veure-la plegar es feia imminent. Un centenar de clients han aportat diners per constituir la societat cooperativa que pugui demanar ajuts públics i préstecs bancaris. La llibreria continuarà oberta. Ja han contractat l’empleada que prendrà el relleu, Béatrice Mesureur, fins ara afinadora de pianos, amb el sou mínim interprofessional.
Sempre que vaig a Ceret entro primer a la Maison de la Presse per abastir a l’engròs el meu vici de paper imprès. Tot seguit levito una estona assegut a les taules del Grand Cafè, sota la volta vegetal dels plataners centenaris. Finalment vaig a la petita llibreria Le Cheval dans l’Arbre com qui entra a una capsa de sorpreses i acaricio amb el tou dels dits la llàntia d’Aladí. No m’ha fallat mai. Hi vaig comprar, per exemple, una edició francesa de la conferència de Federico García Lorca “Juego y teoría del duende” que conservo amb el convenciment d'una correlació del text amb el caràcter lluminós d'aquesta petita llibreria que sobreviurà gràcies als clients.