Els castanyers d´Índies viuen una vellesa esplèndida, segons on

La reforma urbanística moderna de París dissenyada el XIX pel baró d’Haussmann va posar de moda la plantació de castanyers d’Índies com a arbres de filera als nous bulevards, per l’elegància de les fulles de cinc lòbuls i les espectaculars flors verticals en forma de raïm erecte de tonalitat blanca, rosada o blava a la primavera. La flor dels marroniers es multiplica a cada arbre fins a recobrir-lo “amb orgull de sexualitat acabada d’estrenar”, diu Narcís Comadira al llibre Dies de França. La moda parisenca va ser seguida a múltiples indrets, per exemple a aquesta placeta de la foto adjunta, a l’avinguda Michel Aribaud de Ceret, quasi cantonada amb el carrer Pierre Rameil. Avui la contaminació i el canvi climàtic castiguen la flora urbana. Un castanyer d’Índies vivia més de cent anys amb bona salut a la ciutat, ara sobreviu amb prou feines trenta anys sense malures.
La meitat dels arbres dels Jardins del Luxemburg parisencs eren castanyers d’Índies, substituïts gradualment per espècies més resistents a les condicions actuals. En canvi aquests tan ”perifèrics” de la petita vila fronterera de Ceret subsisteixen dintre d’una vellúria esplèndida, a l'obaga del Pirineu afavorida pels cursos d’aigua que en davallen i el microclima privilegiat. El banc de seure just a sota de les seves capçades és d’allò més humil, però els castanyers li confereixen als meus ulls la majestat d’un tron de pau, sobretot després de voltar llargament els carrers de la vila. Sembla la mínima expressió d'un banc, jo hi trobo la màxima expressió. (foto Pablo Leoni)