Tornaré a Roma per placetes com aquesta

Entre els poderosos atractius que fan de Roma una ciutat per passejar i civilitzar-se hi figura el fet que el centre històric de l’antic imperi se situa exactament al mateix punt que el centre actual de la capital italiana, encavallats en estreta convivència. D’aquesta manera, a la Piazza di Pietra que acull les vuit altes columnes subsistents del temple de l’emperador Adrià s’hi troba igualment, davant per davant del monument, el petit bar Salotto 42 presidit per la majestuosa buguenvíl.lea d’un to morat cardenalici, la qual tornarà a florir puntual la primavera vinent perquè l’establiment pugui desplegar unes tauletes a l’aire lliure, com també  ho fa l’Enoteca Spiriti del costat a l’hora de dinar i de sopar. Torno sempre al caput mundi per placetes com aquesta. La buguenvíl.lea, més soferta que el gessamí, és una enfiladissa que només demana calidesa solar per mantenir-se florida primavera, estiu i tardor.
El bar Salotto 42 va ser obert el 2004 per Damiano Mazzarella i la seva dona, la model sueca Malin Persson. Els seus còctels no són dels barats i la clientela sembla una mica pija, però tot això passa a segon pla amb facilitat un cop situats amb pau d’esperit sota la buguenvíl.lea, davant les altes columnes corcades i orgulloses del temple d’Adrià. Els gloriosos negroni de la casa (ginebra, Campari i vermut negre en proporcions subtils) pugen una mica al cap, sobretot si es repeteix. O potser és l’influx del gran Adrià i la fragància de la buguenvíl.lea. Per placetes com aquesta…