Durant els meus anys de periodista transfronterer com a corresponsal a Barcelona del diari L’Independant de Perpinyà m’hi desplaçava sovint i vaig intimar una mica amb la psicologia particular de les policies que vigilen la ratlla dels dos cantons. Més que vetllar per la seguretat de tots, semblava que els molestés que la gent passés lliurement d’un cantó a l’altre, com si això posés en qüestió la seva feina. S’acaba de produir una rebufada d’aquell esperit. El president Macron va visitar el post de frontera de La Jonquera-Pertús el 5 de novembre i va comprometre’s a reforçar la vigilància per qüestions atribuïdes principalment a la lluita antiterrorista. Aquest ha estat el motiu adduït per tancar fins a nova ordre tots els passos fronterers secundaris des del 8 de gener, per exemple el coll de Banyuls a Espolla, el pont del Riumajor a Maçanet de Cabrenys i altres de la Cerdanya, a més dels del País Basc. La mesura resulta ridícula, atès que el trànsit a aquests punts és infinitament més reduït i fàcil de controlar que als passos principals, els quals es mantenen oberts. Però el ridícul te per costum galvanitzar al voltant d’aquestes ratlles de demarcació.
El 14 de gener la gendarmeria va col.locar blocs de ciment del costat francès del pont del Riumajor i blocs de plàstic a la meitat d'aquí, cosa que va sulfurar la susceptibilitat de la Guàrdia Civil. La gendarmeria va haver de tornar-los a desplaçar cap a la seva meitat del pont, la qual presenta ara una triple barrera de blocs de ciment, de plàstic i de senyals de circulació, com s’observa a la foto adjunta.
El desplegament és grotesc a carreteres locals bucòliques i innocents on costa molt poc a l’autoritat fer-se el milhomes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada