La forta minva de les platges no és culpa dels temporals

Un dels problemes al qual l’administració pública ha demostrat més incompetència les últimes dècades és la lluita contra la desaparició de la sorra de les platges després dels temporals. Cada any es llencen al mar milions d’euros del pressupost públic per abocar sorra de drenatge a les platges esmussades, que el temporal següent se’n tornarà a endur. No afecta només la comarca del Maresme, les platges de Barcelona, les de Sitges o el delta de l’Ebre. La incompetència se situa a la manca de coratge per reconèixer que la culpa no és dels temporals que sempre han existit, sinó del rosari de més de cinquanta ports anomenats “esportius” construïts amb els peus (a Catalunya un cada quinze quilòmetres en mitjana) i altres promocions immobiliàries litorals convertides en barreres que impedeixen els corrents marítims de circulació de la sorra.
Un dels casos més estentoris és el mastodòntic Hotel Vela, el qual impedeix la reposició natural de la sorra a la platja barcelonina de Sant Sebastià, avui una pàl.lida ombra del que era després dels Jocs Olímpics i abans de la inauguració de l’hotel. Les platges barcelonines són els parcs d’una ciutat que en té ben pocs i els passeigs marítims els nostres bulevards, escamotejats ara per l’encongiment de les platges
Al Maresme el problema amenaça la línia ferroviària paral.lela al mar, sense que ni això hagi portat a un redreçament seriòs de la situació. A Sitges s’estan quedant sense platges. Al delta de l’Ebre, malgrat la fragilitat de l’equilibri de la zona, no s’ha fet res d’ençà el temporal Glòria d’un any enrere.
L’erosió guanya cada vegada contra la regeneració de la sorra, fins que no s’enfronti el problema estructural. Si la causa fossin les onades faria segles que no tindríem platges. Els temporals no només s’emporten sorra, també la retornaven quan no topaven amb noves barreres artificials. Si pensem en la quantitat de governs que s’han succeït sense aportar una solució, a desgrat de les evidències tècniques i les promeses acumulades, la carència fa feredat.