Bicentenari de les independències llatinoamericanes : balanç de discòrdies

Quan un europeu viatja al llarg d’Amèrica Llatina es veu sorprès per la quantitat de similituds que troba al mosaic de països veïns que s’autoconsideren tan diferents del país del costat, distanciats pel patriotisme nacional de cadascun. Enguany es commemora el bicentenari de la independència del Perú (focus de la plata i l’or de l’imperi espanyol) i dels països de d’Amèrica central (Panamà, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica). El 2009 i 2010 ja es va celebrar el bicentenari de la independència de sis països com Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador, Mèxic i Venezuela. El principal balanç va ser la negativa absoluta a organitzar cap acte commemoratiu conjunt. Els generals "libertadores" Bolívar i San Martín hi tenen molts monuments, però van quedar ben lluny de la confederació que imaginaven com als Estats Units d'Amèrica, la del nord.
L’escriptor uruguaià Eduardo Galeano, autor del llibre Las venas abiertas de América Latina, sentenciava: "La independencia en América Latina es una tarea por hacer". En efecte, després de la separació de la corona espanyola (afeblida aleshores per la invasió napoleònica), aquelles independències van significar altres dependències diferents, començant per l’enorme desigualtat entre la petita minoria de rics davant la gran majoria de pobres. Un altra d’afegida va ser el fervorós patriotisme excloent de cada nou país llatinoamericà en relació amb el del costat. És possible que un llatinoamericà que viatgi al llarg d'Europa experimenti una impressió semblant.