Amb la “rosette” de la Legió d’Honor francesa al trau de la solapa

Un dels reconeixements que acumulava el metge gastroenteròleg Francesc Vilardell Viñas, que acaba de morir a Barcelona, era la de president de la Societat de Membres de la Legió d’Honor francesa a Catalunya. Es tracta d’un dels seus reconeixements menys reconeguts, atès que l’associació dels catalans guardonats amb la més prestigiosa distinció francesa porta actualment una vida quasi inexistent. Figura entre les entitats recollides a la pàgina web del Consolat de França a Barcelona, però l’enllaç no es pren la molèstia d’enumerar les persones d’aquí que han rebutla Legió d’Honor. Només sabem per altres fonts que són 92.000 a França i arreu del món, de les quals 300 al conjunt d’Espanya des de la seva creació per Napoleó el 1802. A França manté un prestigi intacte i molts dels posseïdors llueixen a la solapa la “rosette” (de colors diferents segons els graus existents), petita insígnia o pin circular que representa la reducció per a la vida de cada dia de l’ostentosa medalla oficial.
A alguns els fa molta il.lusió, altres adopten la falsa modèstia. L’escriptor François Mauriac, un cop condecorat, va deixar anar la sentència displicent: “La Légion d’honneur, ça ne se demande pas, ça ne se refuse pas et ça ne se porte pas”.
Abans de la Guerra Civil l’havien rebuda aquí Lluís Nicolau d’Olwer, l’exministre Pere Rahola, l'advocat Amadeu Hurtado o el pintor Josep M. Sert. Després els músics Jordi Savall i Joan Manuel Serrat, els pintors Joan Miró i Ràfols-Casamada, l’escultor Apel.les Fenosa, els polítics Anton Cañellas, José Montilla o Jorge Fernández Díaz, l’advocat Eugeni Gay, els homes de negocis Salvador Alemany i Isak Andik, l’escriptora Rosa Regàs, els periodistes Carles Sentís i Jaume Arias. Però aquesta llista és molt incompleta.
L’any 2018 la justícia francesa va rebutjar la sol.licitud d’alguns condecorats de retirar la Legió d’Honor concedida des de l’any 1928 al general Francisco Franco.