L’Expo Universal de Barcelona del 1888, poc universal però decisiva

L’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i totes les seves derivacions ciutadanes haurien estat impensables sense l’arribada del tren de França deu anys abans. La batalla de l’alcalde Rius i Taulet per organitzar-la va arrencar amb el seu viatge d‘un mes de durada a Madrid, durant la qual va remoure cel i terra als ministeris i entre els diputats i senadors per assegurar la implicació del govern. Després d’aquella estada, totes les obres de construcció es van enllestir en poc més d’un any, dintre d’una cursa contra rellotge que convertiria Barcelona en una “ciutat de bojos”. L’Exposició va obrir al públic el 8 d’abril. Durant el dinar inaugural de l’Hotel Internacional --un establiment efímer al Moll de la Fusta--, Rius i Taulet va deixar anar: “El poble català és el poble yankee d’Europa".
Les obres no es van concentrar exclusivament al voltant de la urbanització del parc de la Ciutadella i el seu accés del Saló del Passeig de Sant Joan (Palau de Justícia, Arc de Triomf). També van implicar altres infraestructures pendents, com la primera pedra de l’Hospital Clínic o la cobertura parcial de la riera d’en Malla, avui Rambla de Catalunya.
Tot el segle XIX es veuria marcat per la necessitat expansiva de Barcelona: la desamortització dels nombrosos convents de la ciutat, la pressió per enderrocar les muralles, la recuperació del recinte militar de la Ciutadella, el traçat del nou Eixample per connectar amb els pobles de pla que serien finalment annexionats el 1897...
L’Exposició del 1888 va constituir un tombant de progrés en múltiples aspectes a la capital catalana. Val a dir, alhora, que seria la més reduïda i menys “universal” de totes les d’aquell segle arreu del món. Va sumar 12.000 expositors, dividits per terços entre catalans, espanyols i estrangers (quasi tots francesos). La xifra de 1.200.000 visitants també va ser de les més baixes.