La peripècia i els dibuixos reanimats de Josep Bartolí al cinema

Ahir diumenge vaig anar a veure la pel.lícula Josep, basada en la vida i els dibuixos del soldat republicà Josep Bartolí Guiu (Barcelona 1910 - Nova York 1995) quan es trobava tancat el 1939 als camps de concentració francesos d’Argelers i Rivesaltes. La peripècia de Bartolí ja era coneguda (el 1989 va fer donació d'una part dels seus dibuixos a l’Arxiu Històric de Barcelona i el 1990 es va editar el llibre Conversa amb Bartolí, de Jaume Cañameras), però convertir-la ara en biopic internacional de dibuixos animats ha estat una iniciativa de ressò modernitzat, reanimat. Més de 200.000 civils i 250.000 soldats van dirigir-se el gener del 1939 a la frontera del Pirineu català per fugir de l’avanç de les tropes franquistes. La rebuda del país de la “Llibertat, Igualtat, Fraternitat” va ser gèlida, carregada de desdeny, degradant per als que creien entrar en territori amic i es van veure tractats com a bestiar, malgrat ser ciutadans civils o soldats regulars d’un govern democràtic reconegut per la comunitat internacional. N'hii van morir a milers de manera inhumana . La duresa de la rebuda assoliria el seu objectiu: tres quartes parts d’aquells refugiats ja havien retornat a Espanya a finals del 1939.
La peripècia de Bartolí va continuar als camps de concentració alemanys i posteriorment a Mèxic (on mantindria una relació amorosa amb Frida Kahlo del 1946 al 1952) i Estats Units (on es consagraria professionalment com a dibuixant i es casaria amb Bernice Bromberg). A partir del 1977 va fer estades i exposicions a Barcelona.
La pel.lícula Josep ha estat un dels 56 títols de la selecció oficial del Festival de Cannes 2020, finalment cancel.lat. També ha estat l’ocasió de recordar a les sales de cinema amb llenguatge actual la salvatjada dels camps de concentració francesos del 1939.