La “Carta de retrobament” al restaurant l’Estrella, poesia pura

Ahir volíem parlar de trens amb l’enginyer i escriptor Jordi Font-Agustí i vam anar a dinar al lloc indicat. Quan l’Estació de França rutllava a ple rendiment, molts viatgers feien drecera cap a la sortida més acostada a les andanes, la lateral del carrer d’Ocata (era la terminal del tren de Mataró i una de les estacions del seu recorregut era a Ocata). Aquella sortida secundària es veia molt concorreguda. Al davant mateix Josefa Chiquillo hi va obrir l’any 1924 la casa de menjars L’Estrella. Acabava d’enviudar i tenia vuit fills. Va traspassar la lleteria que regentava a la veïna plaça Palau i es va endeutar per obrir aquest negoci, avui renovat i dirigit per la quarta generació de la família: Jordi Baidal a les taules i la seva dona Pepi Villada als fogons. Ara el carrer lateral ho sembla més que abans. Aquesta és potser una de les raons per les quals el restaurant l’Estrella no figura entre els millors de la ciutat, encara que ho sigui. També és un dels més confortables, amb una clientela fidelíssima a la seva cuina familiar posada al dia.
Aquestes dates proposa una “Carta de retrobament” que és tota ella poesia pura, com l’arròs amb rossinyols i carpaccio de gambes i l’especialitat en bacallans, que vaig triar ahir. Vam dinar de primera al restaurant l’Estrella. L’establiment no té cap estrella Michelin, però ens va semblar que en tenia moltes altres del cel, començant per la consolidada del seu gentilici. I al final no vam parlar de trens.