Jaume Fàbrega ens regala enguany “El gran llibre dels menuts”

Jaume Fàbrega és una enciclopèdia culinària amb cames i té per costum publicar un llibre cada any (de vegades dos o tres). Aquest Nadal li ha tocat al nou títol Cap i pota. El gran llibre dels menuts. La solapa informa que l’autor n’ha publicat més de setanta, dels quals set de seguits els últims cinc anys a aquesta mateixa col.leció de l’editorial Cossetània. L’opulència de Jaume Fàbrega, el seu festí de Babette literari, és digne de celebrar perquè desplega un ventall amplíssim de l’art de la cuina, que ell vincula a la cultura del país i a les branques veïnes. El nou llibre d’enguany de la seva factoria personal és una delícia de doble mèrit, perquè s’aboca de manera detallada i sàvia a uns productes massa sovint marginats per barats o considerats moralment tèrbols, quan en realitat representen una de les màximes exquisideses, un dels plaers culminants del paladar educat. La introducció històrica i literària del tema es veu acompanyada per un generós receptari, molt ben exposat per a la seva posada en pràctica.
Només trobo un inconvenient menor a l'edició. El títol Cap i pota i el subtítol El gran llibre dels menuts s’enganyen mútuament. Al capdavall, té més raó el segon. Les infinites variants del cap i pota mereixerien un llibre monogràfic, que probablement la fecunditat de Jaume Fàbrega --aquest Ulisses polytropos de la cuina-- ens posarà a les mans un dia o altre. Al recent llibre Cuines amagades. Ruta gastronòmica pels bars dels 40 mercats de Barcelona, publicat a la mateixa editorial per uns altres autors, comproven que els callos --que en català anomenen amb més propietat cap i pota-- continuen sent avui el plat més present a aquests establiments.