Exploració de marques i etiquetes de vi en el seu laberint

El món del vi es caracteritza pel confusionisme entre denominacions i marques, la dispersió atomitzada d’etiquetes entre les quals les veritats bàsiques es veuen ofegades per la publicitat encoberta i la desorientació forçosa del consumidor, obligat a desplaçar-se a les palpentes pel laberint de l’oferta infinita a la recerca del seu petit tresor o almenys d’una satisfacció digna. A alguns això els complau com un puzzle de milers de peces, a la majoria els arrossega a elegir de manera aproximativa i atzarosa, segons el sistema de pagar primer i després abraçar-se al recurs de si l’encerto l’endevino. El vi és per naturalesa un producte localista, derivat de condicions de conreu i d’elaboració molt variables. La quantitat de matisos que entren en joc no ha buscat una manera sintètica d’explicar-se al públic, tot al contrari. Poder triar amb coneixement entre denominacions, varietats i cellers o marques no hauria de ser un repte d’exploració titànica. No es tracta de reduir-ho a poques categories clarament identificables, però tampoc d’allunyar-les d’una mínima harmonització comercial de denominacions geogràfiques, categories i anyades. Aquets tres factors bàsics (conjuntament amb la predilecció de cadascú) s’han vist ofegats per una constel.lació d’argúcies comercials.
Tota complexitat –i el vi n’és una, per fortuna—pot tenir un enunciat entenedor. El confusionisme gaudeix de massa més prestigi que el valor bàsic del miracle que representa la fermentació de cada suc de raïm criat a un terrer determinat. Un cop dit això, me'n vaig a Vila Viniteca a comprar per 12,55€ una ampolla d'Alta Vista Premium Bonarda 2016 (vi de cep bonarda criat a la regió argentina de Mendoza) que sé que no em fallarà i em farà entreveure els Andes.