El monument al cul, com un xiprer més

Anava a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i em vaig entretenir als jardins del davant, a la cruïlla del carrer Marina amb l’avinguda Icària, al peu de l’estàtua de set metres d’altura modelada en bronze per l’escultor Eduardo Úrculo amb el nom “A Santiago Roldán”, com recorda una placa a la seva base. L’autor la va qualificar com un “homenatge al cul”, tema molt freqüent i admiratiu a la seva obra escultòrica i pictòrica. Dos anys després, el 2001 va aixecar-ne un altra similar, anomenada Culis monumentalibus, també per encàrrec municipal davant del teatre Campoamor al centre històric de la vetusta Oviedo. Sobre la misteriosa relació entre el cul i la memòria de Santiago “Curri” Roldán (l’economista president del Holding Olímpic que supervisava les obres del 1992, mort prematurament als 59 anys), l’escultor declarava al moment de la inauguració: “M’he inclinat a favor d’aquest cul que té alguna cosa de columna grega, que evoca el Mediterrani i la seva cultura hedonista, i que sintonitza amb la manera de ser de Santiago. A més a més, veig el cul com una pàtria global que dissol fronteres entre el masculí i el femení. Fins on puc saber, Barcelona serà la primera ciutat occidental que té un monument al cul”.
La vídua de l’homenatjat, la també economista Maria Antònia Monés, es va declarar encantada amb l’opció de l’escultor. La placa col.locada al peu del monument només diu “A Santiago Roldán” i prescindeix de tota al.lusió al cul, visiblement innecessària.