Als seus rumbosos 86 anys, Sofia Loren torna a la pantalla a la pel.lícula La vida al davant, que s’estrena aquests dies a Netflix. El paper és un autèntic bombó, un regal molt ben triat. Es tracta de la segona adaptació cinematogràfica de la gran novel.la del mateix títol, de l’autor francès Romain Gary, a la qual una prostituta retirada cria alguns nens immigrants del carrer al barri popular parisenc de Belleville, en especial Momo, que és qui porta al llibre la veu narradora amb una ingenuïtat i una oralitat infantils d’enorme destresa literària per part del novel.lista. La primera adaptació cinematogràfica va rebre l’Òscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa el 1978, protagonitzada per una altra prima donna com Simone Signoret (que ja tenia l’Òscar a la millor actriu des del 1950 per Un lugar en la cumbre).
La novel.la de partida té la seva pròpia peripècia. Romain Gary ja havia guanyat el prestigiós premi Goncourt el 1956 i les bases l’impedien tornar-s’hi a presentar. Ho va fer sota pseudònim el 1975 amb La vida al davant, encobert per un cosí que va donar la cara com a home de palla, i el va tornar a guanyar. Més endavant va revelar la juguesca i el jurat va mantenir el premi, tot adduint que es concedia a un llibre més que un autor.
Romain Gary es va suïcidar el 1980, sis mesos després que fes el mateix la seva dona, l’actriu Jean Seberg. El fill de la parella, Diego Gary, ha residit a Barcelona en alternança amb París i és autor de la novel.la S. o la esperanza de vida.
L’estrena de la segona versió cinematogràfica, amb Sofia Loren en el paper estel.lar, és una excel.lent ocasió per rellegir la novel.la. En francès a la col.lecció de butxaca Folio per 8€, en català a Angle Editorial per 16€, en castellà a la col.lecció De Bolsillo per 9, 45€.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada